El congrés constituent
El congrés constituent .
La Joventut Socialista de Catalunya neix el dia 8 d’octubre de 1978 de la unió de tres organitzacions: la Joventut Socialista de Catalunya , el Moviment de Joves Socialistes de Catalunya i el Moviment de les Joventuts Socialistes de Catalunya, les organitzacions que havien estat associades, respectivament, a la Federació Socialista de Catalunya del PSOE, al Partit Socialista de Catalunya-Congrés i al Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament, que van crear el PSC.
El Congrés d’Unitat va tenir lloc el cap de setmana del 7 i 8 d’octubre de 1978. El dia 7 en els locals de la Unió General de Treballadors, cada una de les tres organitzacions, que convergien en la constitució de la JSC , va celebrar el seu congrés. El dia 8 d’octubre, en el locals de l’Orfeó de Sants, va tenir lloc el Congrés Constituent de la JSC . Els delegats que hi assistiren, segons el Reglament del Congrés d’Unitat, estaven repartits d’aquesta forma: 100 delegats per la Joventut Socialista de Catalunya, 100 pel Moviment de Joves Socialistes de Catalunya i 25 pel Moviment de les Joventuts Socialistes de Catalunya. Així mateix, a la Mesa de presidència del Congrés, va haver-hi 3 presidents, 3 moderadors i 3 secretaris de paraula, representant a cada una de les tres organitzacions.
Hi assistiren diferents delegacions nacionals i estrangeres. Entre les delegacions catalanes, lògicament, la del PSC, amb el ser primer Secretari, Joan Raventós i el Secretari de Relacions amb la Joventut, Juanjo Ferreiro; la de la Uniço General de Treballadors de Catalunya, la de la Unió de Pagesos, la de l’Entesa dels Catalans, la de la Taula de Joves i Rosa Maria Carrasco, directora general de la Joventut de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya. D’altres nacionalitats i regions de l’Estat Espanyol, a més de Juan Antonio Barragán, primer Secretari de la Federación de las Juventudes Socialistas de España, hi assistiren delegacions de les Joventuts Socialistes del País Valencià, de ses Illes, Euskadi i Galícia. De l’estranger, el Moviment de la Joventut Socialista Francesa, la Federació de Joves Socialistes d’Itàlia, les Joventuts Socialistes de Xile, les Joventuts Socialistes d’Uruguai, el Front Sandinista d’Alliberament Nacional, la Lliga de les Joventuts Socialistes Iugoslaves i la IUSY, entre d’altres.
